Crítica ‘The Last Ashes’ (2023), salvatgisme rural a mode de western | ‘Läif a Séil’

Publicado el 12 de marzo de 2024, 16:48

Direcció: Loïc Tanson

Guió: Frédéric Zeimet, Loïc Tanson

Actuacions: Sophie Mousel, Timo Wagner, Jules Werner, Luc Schiltz, Philippe Thelen, Marie Jung, Jean-Paul Maes, Denis Jousselin, Jeanne Werner

Música: When Airy met Fairy

Fotografia: Nikos Welter

Gènere: Western, Acció

País: Luxemburg

Helene (Mousel) retorna a la seva terra natal, una comunitat que pateix la tirania patriarcal de la família Graff. Indignada amb el tracte dèspota que pateix la seva família i la resta, iniciarà un pla per a venjar-se i acabar amb l’aristocràcia.

Fotogrames de The Last Ashes. // Samsa Distributions

Una de les grans sorpreses del passat festival de Sitges vas ser aquesta The Last Ashes, competint a la categoria de Noves Visions. En el seu debut, Loïc Tanson estableix un relat cru, consistent, robust. Una història per aquells que gaudeixen amb tot el que significa el cinema de gènere. L’erotització de la violència, la satisfacció de la venjança, el poder de la personificació del terror...

Tanson ho engloba tot en un neo-western amb estètica neo-medieval i que convergeix amb els recursos que permet el modern terror rural. No tremola el pols en mostrar la crueltat dels actes i els retrata en unes imatges salvatgement sòbries. Per aquells més devots d’aplaudir a la sala del festival català.

Sophie Mousel en un fotograma de The Last Ashes. // Samsa Distributions

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios