Crítica ‘White Plastic Sky’ (2023), èpica emocional en l’animació futurista

Publicado el 18 de marzo de 2024, 13:41

Direcció: Tibor Banoczki, Sarolta Szabó

Guió: Tibor Banoczki, Sarolta Szabó

Actuacions: Renátó Olasz, Zsófia Szamosi, Márton Patkós, Zsolt Nagy, Schell Judit, István Znamenák, Tamás Keresztes, Géza D. Hegedüs

Música: Chris White

Animació: Tibor Banoczki, Sarolta Szabó

Gènere: Ciència-ficció, Drama

País: Hongria

2123. Davant de la disminució dels recursos, la raça humana només pot sobreviure mitjançant una compensació: al cap de 50 anys, cada ciutadà es converteix gradualment en un arbre. Quan l'Stefan descobreix que la seva estimada dona Nora s'ha inscrit voluntàriament per donar el seu propi cos abans del seu temps, emprèn un viatge aventurer per salvar-la a qualsevol preu.

Fotogrames de White Plastic Sky. // Films Boutique

White Plastic Sky, també projectada a la Berlianale, va ser una de les grates sorpreses del passat festival de Sitges. La pel·lícula hongaresa presenta una animació a l’estil de la rotoscòpia de rostres humans perfectament humanitzats, de fusions orgànic-inorgànic, de mirades convergint en el plànol. Un poderós relat de ciència-ficció on aquest, de nou, és el millor terreny per a la crítica social, ja que a partir del futurisme suposat es permet analitzar el present situacional.

La pel·lícula, a mig terreny de mons futuristes distòpicament controladors, de Gattaca a A.I. Artificial Intelligence, i d’existencialisme filosòfic, estableix una història ja vista altres vegades, però explicada des d’una sensibilitat que continua resultant commovedora.

Fotograma de White Plastic Sky. // Films Boutique

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios