Sempre és un esdeveniment, dins el món d’autor, quan Lav Diaz estrena nova obra. Phantosmia és una altra entrega que aspira a allò descomunal, a aquella forma pura de fer cinema. Al llarg de les seves poc més de quatre hores, el film suposa una pluja estètica de llums i foscors que convergeixen en el blanc i negre de la fotografia, retratant la violència d’una societat que és incapaç d’abandonar el seu esperit bèl·lic. La pel·lícula del director filipí narra la reaparició d’un problema olfactiu, fantòsmia, en un cap de la policia ja retirat; el cas ve del trauma del viscut i el sentiment de culpa. Per superar-ho, el protagonista haurà de retrobar-se amb el seu passat.
Parlem amb Lav Diaz de l’omnipresència de la violència en el film, la possible inspiració en la societat actual, com les noves generacions podran reaccionar-hi i la importància de fer cinema diferent. També teniu l’entrevista en format àudio.
- A la seva pel·lícula, la violència és un tema omnipresent, que passa durant el dia, durant la nit... Parla de com la violència segueix al nostre personatge a través del seu trauma. Creu que, com a societat, hem superat la violència com a mitjà d’expressió? O encara hi és, potser d'una manera més invisible o indirecta?
Hi ha sigut des del començament de l'home. Ara mateix, s'estan assassinant persones a Ucraïna, a Gaza... La gent s'està ofegant, intentant travessar el mar Mediterrani des del nord d'Àfrica. Al Sudan, la gent es mor de fam. Hi ha massacres a l'Àfrica. Al sud-est asiàtic, ja saps, és el mateix. Encara que celebrem el cinema aquí, sabem que la gent està morint en algun lloc a causa de la violència. No només guerres, es maten esposes, es maten nens, hi ha tràfic de dones joves, tràfic sexual a tot arreu o, d'alguna manera, tràfic laboral. La violència forma part de nosaltres. No ens en podem escapar. Podem estar molt còmodes a qualsevol lloc, però la violència està a tocar.
- Parlant d'això, creu que aquesta pel·lícula està inspirada en els conflictes actuals? Hauria fet la mateixa pel·lícula sense les guerres que estan passant avui dia?
És una possibilitat. Per a mi, crear històries com aquesta em permet parlar de la condició real de l'ésser humà. És la condició humana. Allà on vagis, pots tenir les mateixes històries universals; soc filipí, però la lluita filipina és la mateixa que la lluita dels algerians, la lluita dels sudanesos, la lluita del poble a Gaza, a l'Afganistan contra els talibans. És molt universal. Fins i tot, la lluita d’un noi que ven cacauets aquí és la mateixa que la del venedor de cacauets a l'Afganistan. Les coses transcendeixen. Es connecten.
Lav Diaz durant la presentació de Phantosmia a Venècia. // Biennale de Venezia
- Els joves estan acostumats a molta informació i contingut ràpid. Com creu que reaccionaran davant una pel·lícula de cinema més contemplativa i lenta?
La vida sempre comença amb la innocència. En algun moment, si et trobes amb el tipus de cinema que faig jo, o el tipus de lluita que experimenten altres persones, s'afegirà a la teva cultura, a la teva experiència i, en algun moment, maduraràs. Els joves encara estan intentant aprendre des d’una mena de tabula rasa; estan absorbint tantes coses a la vida, a la lectura, a TikTok, noves núvies, llocs on van, conflictes a casa amb els seus pares, germans, amics... Poden llegir els diaris, llegir literatura, veure millors pel·lícules, no només Hollywood, no només les obres comercials... Llavors et canvia, és aquest tipus d'experiència. Per a mi, si ets cineasta, és així. Creem una bona pel·lícula i la posem allà; esperem que els joves la descobreixin immediatament. És una cosa institucional, si ho penses bé, és com l'escola; comences amb les matemàtiques i, finalment, acabes amb la física. Amb la cultura passa el mateix; fins i tot si et trobes en una situació en què tot està molt bé, encara hi ha una possibilitat. Pots adonar-te que hi ha molta opressió al món, hi ha moltes lluites. Has de canviar la teva perspectiva i el cinema també forma part d'aquest tipus de procés. Hi ha cinema bo i cinema dolent. Si descobreixes el bon cinema, canviarà la teva perspectiva; no immediatament, però pot passar.
- Continuant parlant de joves, amb tots els moviments polítics d'extrema dreta i política reaccionària, hi ha adolescents que hi estan d'acord.
Tots aquests neonazis, sí.
- Com creu que algú que està d'acord amb la violència reaccionaria davant una pel·lícula que critica aquesta violència, com si li fos un mirall?
És bo perquè els pot desafiar a reflexionar sobre el que estan fent. Si els neonazis, els joves neonazis, miren una pel·lícula com aquesta, que tracta sobre la lluita contra la violència, potser poden reflexionar sobre el que estan fent. En algun moment, canviarà la seva perspectiva. La violència és dolenta. Matar és dolent.
Ronnie Lázaro en un fotograma de Phantosmia. // Sine Olivia Pilipinas
- Llavors, quan ha fet aquesta pel·lícula, en qui ha estat pensant... L’ha fet només per a vostè i després la gent ja la descobrirà? O potser per a algú altre?
Volem fer cinema. Per això és llarga, perquè no vull formar part de la convenció. Volem alliberar cinema en els nostres propis termes. El cinema no es limita a una hora i mitja, una hora i trenta minuts, dues hores... El cinema pot ser gratuït. A més, la perspectiva del cinema potser pot canviar algunes persones. No hi ha ambicions elevades de canviar el món, sinó de contribuir a una humanitat millor.
- La pel·lícula tracta d'un viatge on apareixen molts personatges corromputs per la guerra i la violència en el viatge del nostre personatge principal. Això també podria ser Apocalypse Now de Coppola, per exemple. Però aquesta és una pel·lícula americana, més espectacular, diferent de la seva.
Sí. Ells es van gastar 150 milions en la pel·lícula, nosaltres només ens hem gastat 250.000 pesos.
- Quin diries que és l'origen de la seva manera d'entendre el cinema com a llenguatge? Per què entendre el cinema d'aquesta manera i no d'aquella més espectacular?
Bé, jo creo el meu propi llenguatge. Realment no copio coses, ho faig segons els meus termes. Utilitzem el nostre model de cinema. Utilitzem la nostra cultura. Utilitzem la nostra perspectiva. És aquell alliberament d'una mena de cinema. No està imposat pel mercat. No s'imposa per un afany de lucre. No està imposat per una configuració capitalista. És més imposat per la cultura. S'imposa intentant crear alguna cosa a nivell estètic, no per tenir una rendibilitat de la inversió o guanyar molts diners i comprar un Mercedes Benz. No, això no ho fem. Estem més en el discurs, el diàleg. Un diàleg de civilitzacions, un discurs de cultura. Estem més en això.
Lav Diaz durant el rodatge de Phantosmia. // Sine Olivia Pilipinas
- Creant el seu propi llenguatge durant el procés de preparació per a una nova pel·lícula, mireu pel·lícules d'altres?
M'encanta el cinema. Miro moltes pel·lícules, miro de tot. De les pel·lícules B a la pornografia. Ho miro tot. Vull aprendre. Vull saber. El coneixement ha de ser així. Cal comprovar-ho tot per entendre millor què està passant ara.
- Quina diria que ha estat la pel·lícula que més l'ha inspirat? O la que has vist més durant Phantosmia?
Les grans pel·lícules del passat i del present i les pel·lícules de crispetes m'han influït, també. Tal com t’he dit, fins i tot el porno m’ha influït.
- Creu que la seva manera de crear, de començar a desenvolupar una història, buscar informació, escriure, rodar... ha canviat al llarg dels anys?
El procés sempre ha estat el mateix. Investigo molt i escric molt durant el rodatge. També hi ha molta preparació. És el mateix procés. La conclusió és que has de ser molt responsable amb la teva feina. No afanyar les coses. Tu esperes. Hi treballes molt; el treball dur és la millor medicina per fer una bona estètica. Hi treballes fort.
- És un procés molt individual o parla i pregunta a molta gent?
M’implico en molts aspectes de la pel·lícula. L’escric jo mateix. Jo faig la càmera, el disseny... Però, al mateix temps, hi ha molta gent. Els meus amics estan treballant amb mi, així que encara és una col·laboració fins a la postproducció.
- En aquell viatge del nostre personatge principal, on apareixen molts altres personatges, hi ha el poeta. Defensa el poder de la poesia per jutjar què passa. La pel·lícula també podria ser una declaració poètica contra la guerra. Creu que encara hi ha poesia a la nostra societat?
Sí, és clar. És una cosa quotidiana. La gent que crea és poeta. Gent que escriu cançons, que pinta, valora la lluita, valora una millor perspectiva, una vida millor. Això és poesia. La poesia és una perspectiva àmplia. Les persones que creen les petites coses de la vida, són poetes. Quan fas coses que milloren la humanitat es desafia el pensament i la perspectiva.
Jannine Gutierrez i Amado Arjay Babon en un fotograma de Phantosmia.. // Sine Olivia Pilipinas
- Però, a la pel·lícula, hi ha moments o algunes frases on sembla que el poeta veu que no hi ha més poesia o que vivim en una societat deprimida.
Els versos poden ser molt contradictoris. El poder de la paraula, el poder del llenguatge, el poder del so... això és la poesia. És qüestió d’utilitzar la imaginació. Desafia la teva imaginació i perspectiva. És així. Hi ha moltes contradiccions, dualitats, misteris... Però, al cap i a la fi, la poesia pot ser molt transcendent si s'hi aprofundeix realment.
- Entenent la seva pel·lícula com una declaració política, creu que els directors o autors de cinema tenen la responsabilitat de parlar sobre l’avui dia?
Sí, és responsabilitat del mitjà, del cinema. De tots els mitjans, de les arts. La música pot ser transformadora. El cinema pot canviar. Les novel·les realment poden destruir tots els desafiaments opressius que s'ofereixen a la ignorància. El món de la ignorància es pot destruir. La poesia, el cinema...
- Però es tracta d’una responsabilitat com a obligació, parlar de guerra i de conflictes actuals?
Sí, és una obligació, sobretot ara. Hi ha una necessitat urgent de parlar d'aquestes coses. Per implicar tot el que està passant. El discurs és important.
- A la pel·lícula sembla que, quan entres en aquesta violència, és com un cicle que es retroalimenta. Com podem lluitar contra això?
Continuem lluitant creant un cinema responsable. Aquest és el meu petit paper. Però ja ho saps. La responsabilitat. Això és l'únic que podem fer.
Lav Diaz durant el rodatge de Phantosmia. // Sine Olivia Pilipinas
Añadir comentario
Comentarios