Hong Sang-soo mai decep. És un d’aquells autors tan propis i singulars, d’un estil tan personal, que sempre saps que estàs davant d’una pel·lícula seva quan la veus. Mai ningú actua o parla com en les pel·lícules del sud-coreà, així com ningú fa d’una posada en escena tan hermètica una aproximació tan despullada de la realitat. En un festival de Berlín clarament marcat per l’absència d’enormes obres, What Does That Nature Say To You va ser, sens dubte, la més confortant de les sorpreses, un altre títol que ens acosta als dualismes, secrets i màscares que sempre han marcat la filmografia del director, jugant encara més amb la subtilesa que en altres ocasions.
Parlem amb els dos joves protagonistes del film sobre els seus personatges, què els va atraure del projecte i com es relacionen amb el cinema de Sang-soo, del qual ja són rostres coneguts.
Ha Seong-guk i Park Mi-so durant la presentació de What Does That Nature Say To You al festival. // Berlinale
- Aquesta no és la primera vegada que treballeu amb el director Hong Sang-soo. Com diríeu que la vostra relació amb ell ha canviat, amb els anys, la manera en què us dirigeix?
Ha Seong-guk (HS): Personalment, crec que no hi ha hagut cap canvi en la manera de dirigir-me, però cada vegada ens hem apropat a un nivell més humà en la relació director-actor.
- I el que aquesta no sigui la primera pel·lícula que esteu junts, ha afectat també la forma en com us relacioneu davant la càmera?
HS: Aquest era un projecte que no hi havia altra manera de fer. L'estil de Hong és realment especial en aquest sentit; de fet, la pel·lícula va començar a partir de les xerrades que vam tenir. De principi a fi, l’havíem de filmar junts.
Ha Seongguk i Park Mi-so en un fotograma de What Does That Nature Say To You. // Jeonwonsa Film
- Mirant la pel·lícula, primer pots tenir una impressió i pots sentir que és alguna cosa. De cop, la pel·lícula canvia completament i, llavors, saps que la pel·lícula tracta sobre una altra cosa, una més profunda. Què us va atraure tant d'aquesta història i d'aquests personatges?
Park Mi-so (PM): El meu personatge és una filla que va néixer en una família amb un pare que cuida la natura cada dia i una mare que intenta fer el seu propi art; a l'última escena del contenidor, després de la baralla explosiva, ells són més honestos del que pensava, molt senzills i directes, vivint en una realitat pròpia; es preocupen per la vida real, no només per l'art o la natura. I, enmig d’això, estimo un home que està completament sense diners, un poeta a qui admiro; l’amor del meu personatge és tan diferent de la seva vida... gairebé el respecta d'aquesta manera per aquest motiu. Crec que és interessant aquest equilibri.
HS: Pel que a mi em va atraure, abans del rodatge, el director em va dir que faria el paper d'un jove poeta. Així doncs, des de la preparació fins a tot el rodatge, vaig estar pensant en la ment del poeta... O hauria de dir el pensament del poeta? Per descomptat, va acabar sent diferent del que tenia al cap, però com més pensava en com veure el món i com viure la vida, més m'atreia per ella.
- Hi ha moltes escenes que pels actors semblen molt difícils perquè estan fetes en plans llargs. Quina d'elles diríeu que va ser la més complicada de rodar o de preparar?
PM: A Necessitats d’una viatgera no tenia moltes línies, però per a aquest treball, quan vaig rebre el guió, em va sorprendre totalment que en tingués tantes i em vaig preguntar si realment podria fer-ho. Però, quan treballes amb ell, realment fa que ho aconsegueixis... Diria que el primer dia sempre és el més dur.
- Durant el rodatge, quan us dona el guió d'aquell dia, ho fa amb molts consells o moltes explicacions sobre com se senten els personatges? O us deixa trobar aquesta sensació?
HS: Tot hi està inclòs. En algunes escenes és intentar-ho pel teu compte i, per a línies més importants o escenes més dures, hem de seguir la descripció de Hong per a la situació dels personatges i els seus pensaments des del seu punt de vista de la direcció.
Park Mi-so durant la presentació de What Does That Nature Say To You al festival. // Berlinale
- Canvia molt des que comenceu a rodar fins a l'escena que aconseguiu al final?
HS: Si rodes la mateixa escena dues vegades, sempre és una mica diferent; fins i tot quan ens mirem. Nosaltres sentim el mateix, però crec que hi ha més diferència als ulls del director. No ho sé exactament, però, definitivament, hi ha una presa que el director diu que aquella està bé. Les línies són gairebé les mateixes, però el flux, el temps i els detalls són diferents per a cada presa.
PM: D’aquesta manera és més natural, encara que més difícil.
- En la roda de premsa, li van preguntar a Sang-soo sobre el significat i el simbolisme de les seves pel·lícules, però no en va voler parlar gaire. Durant el rodatge, us dona moltes explicacions sobre per què fa aquell moviment de càmera o el simbolisme o filosofia que hi ha en aquesta història?
HS: No. Des del punt de vista d'un actor, no sé on està filmant. Canvia molt. A vegades, durant el rodatge, també canviem l'escenari i el lloc, i realment no pots saber com sortirà la pel·lícula.
- En aquesta pel·lícula, els vostres personatges a vegades criden, però també estan callats. Hi ha tot un viatge emotiu. Quina diríeu que pot ser l'expressió més desafiant o el moment més complicat d'aquest viatge?
HS: Crec que retratar emocions fortes en la pantalla és el més fàcil; el més complicat són els diàlegs rutinaris, els realistes, ja que es basen en els detalls. Ha sigut molt especial enfrontar-me a escenes llargues on no dir res, només amb l’expressió. Hi ha una escena on vaig al temple per primera vegada; compro una tassa de cafè i saludo. Per mi va ser molt difícil, al director Hong no li agradava i la vam haver de fer moltes vegades.
PM: Vull tenir molta cura en dir això, però crec que les persones estan impulsades per les seves emocions. En les escenes, intentem actuar sobre elles. No hi ha cap pensament darrere d'això. Només intentem fer el millor en l'escena, en el moment, per expressar l'emoció.
Ha Seong-guk durant la presentació de What Does That Nature Say To You al festival. // Berlinale
- Les persones que veuen les pel·lícules de Hong Sangsoo poden tenir la seva interpretació particular d’elles, però, sent-ne els actors, què diríeu que el distingeix dels altres directors amb els quals heu treballat?
HS: Miro el seu procés quan el veig treballant i no sé realment què en pensa, però, quan veig la seva obra, realment té el seu propi estil, per la seva manera de redefinir i reordenar. És el que el diferencia de la resta.
- Hi ha l'escena del sopar en què se li pregunta al jove protagonista què el mou com a persona i com a poeta. Què diríeu que us mou com a actors i, sobretot, en aquesta pel·lícula?
HS: Tinc la sort que, quan vaig estudiar cinema en la universitat, m’ho vaig passar molt bé i en vaig voler saber més. Sé que, al final, tot és sobre la sort i la sort que tinc de poder treballar amb el director Hong. Al final, el vaig conèixer en la universitat quan ell era el meu professor.
PM: Crec que el món de l’actor em va fascinar des de jove per la idea de posar la teva ment en el cos de persones tan diferents. Obres així són tan fascinants per la seva complexitat, per això estic molt contenta sempre de poder treballar amb Hong Sang-soo. Encara no m’ho crec, és una sort haver-lo conegut i poder treballar amb ell. És una sort per a mi.
HS: Crec que ara hauria de canviar la meva resposta.
[riem]
Soyi Kang, Ha Seongguk, Cho Yunhee, Park Miso i Kwon Haehyo en un fotograma de What Does That Nature Say To You. // Jeonwonsa Film
Añadir comentario
Comentarios