A l’espera de nova informació i l’inici de producció de la qual serà la desena i última pel·lícula de Quentin Tarantino, The Movie Critic, repassem la filmografia del director autor més emblemàtic de les últimes dècades. Les claus del seu cinema, èxit i anàlisis d’estil ja seran tractats en un altre article especial, però d’entrada ordenem les seves pel·lícules (totes amb els seus defensors i difamadors per una filmografia que mai no ha deixat a ningú indiferent).
10. Death Proof
Que la pel·lícula més irregular del director sigui tan notable com aquesta indica el talent de l’artista. En un nou intent d’homenatjar el cinema de sèrie B, era el torn per a l’acció de cotxes i psicòpates persecutors. Dues històries marca de la casa, una amb els diàlegs dinàmics i referencials de la cultura pop i amb personatges icònics i seductors, l’altra amb l’excés de violència desenfrenada i en escala; són víctima i venjança d’un Kurt Russell ja emblemàtic.
Millor escena: Down in Mexico de The Coasters i el ball eròtic de Butterfly.
9. The Hateful Eight
Criticada pels més acèrrims detractors i adorada pels seus seguidors, és Tarantino a la dècima potència, ell rebuscant en ell mateix i explotant el seu estil. Reservoir Dogs enmig d’una asfixiant atmosfera sanguinolenta i gelada (amb l’ajuda del “maestro” Morricone) de gag còmic rere gag que s’endinsa en un thriller tens i de clara herència de The Thing de Carpenter. Mentre algunes seqüències funcionen de meravella, en altres la sensació d’estereotips i l’exageració dels personatges pot extreure a l’espectador.
Millor escena: Jim Jones at Botany Bay i la calma abans de la tempesta.
8. Kill Bill: Vol. 2
La resolució del personal camí de venjança de Beatrix Kiddo aka The Bride aka Black Mamba aka Mommy és d’un increïble gust i respecte per part del seu creador. El seguit d’escenes seductores entre Thurman i Carradine, l’entrenament amb Pai Mei que conclou a ritme de la meravellosa L’arena i la trobada amb el pare de Bill ens van aportar una gran pel·lícula a la qual, per moments, li pot faltar intensitat emocional en la seva primera part, especialment venint de l’exploració de gèneres que assoleix el primer volum.
Millor escena: La primera aparició de Bill i el Tarantino més elegant a la massacre a Dos Pins.
7. Reservoir Dogs
De les portes més grans amb les que un director pot haver començat. La reducció d’escenaris i personatges per a una pel·lícula de baix cost i teatral requereixen gran enginy no sols per crear i mantenir la tensió, sinó per justament controlar els pocs espais i tota una escala de plànols treballada al detall. Els lladres d’una joiera, alguns amb moral i sensibilitat, altres psicòpates sense escrúpols, iniciarien una trilogia de thriller criminal del qui es convertiria en el director més influent dels trenta anys vinents.
Millor escena: L’anècdota de Mr. Orange i la pel·lícula dins la pel·lícula.
6. Jackie Brown
L’última pel·lícula del director abans d’introduir-se en les reinterpretacions de gèneres és la més madura de les tres que envolten a gàngsters i el món de la màfia. La producció just després de l’èxit de Pulp Fiction li va jugar un mal paper, però, sense abandonar la paròdia d’un món cruel, aquí ens trobem possiblement amb el Tarantino més personal i sensible fins a Once Upon a Time in... Hollywood.
Millor escena: El final i aquell difuminat de Robert Forster allunyant-se...
5. Django Unchained
La primera introspecció directa al western que va fer el de Knoxville i la seva història més clàssica fins al moment pel que fa a temàtica. Un viatge de descobriment, amistat, venjança, origen i amor que transcendeix a les estacions tal com feia Ford a The Searchers. Recentment, amb el llibre Cinema Speculation explica la influència que va tenir en la història un amic de la família que tenia el somni de ser guionista i que va ser l’escola de cinema quan Tarantino era nen.
Millor escena: La llegenda alemanya davant una foguera que forja l'amistat.
4. Kill Bill, vol. 1
Quan Tarantino va abandonar el món criminal per endinsar-se a les arts marcials, herència japonesa i acció desbordant en el seu particular "rape and revenge", les crítiques van ser variades, però ja ha esdevingut tot un clàssic popular modern. Una enorme i immortal Uma Thurman és la nostra heroïna per acabar amb les seves despiadades excompanyes en un encreuament de llenguatge cinematogràfic excels.
Millor escena: El ball de catanes sota la neu i les guitarres i palmes de Don’t Let Me Be Misunderstood.
3. Once Upon a Time in... Hollywood
L’especial i romàntica carta d’amor del director va recordar molt a la pausa que aconseguia amb Jackie Brown. Aquí no tot el que passa és essencial per avançar la història a un nivell clàssic, però sí per generar una enorme fotografia dels nostres protagonistes i l’època que conformen. En ella, el cinema i l’esplendor de la societat estatunidenca dels seixanta està a punt d’acabar-se pels canvis que irrompen.
Millor escena: La particular The Texas Chain Saw Massacre al ranxo Spahn i com els fans cridem necessitar una pel·lícula de terror pur del director.
2. Inglourious Basterds
Després de la davallada de Death Proof, Tarantino va assolir depurar el seu estil amb una enorme profunditat dramàtica per alguns personatges i amb la irreverència ja clàssica d’altres. En aquesta exploració del cinema de la Segona Guerra Mundial, l’ús de la tensió amb l’escena introductòria i la famosa de la taverna, la força de les mirades dels seus protagonistes i possiblement el millor personatge que ha escrit mai (Hans Landa) demostren el talent d’un autor que no té pudor d’apoderar-se de la història per impartir justícia poètica.
Millor escena: El capítol sencer de la França ocupada pels nazis i la presentació de Christoph Waltz al públic.
1. ‘Pulp Fiction’
El film més icònic de la seva dècada i precursor de tota una onada de directors autors on cada escena és emblemàtica. Plena de pel·lícules dins ella mateixa i de mencions indirectes als seus referents. Cada frase, gest o cançó formen part de la cultura pop i funcionen pels que s’introdueixen a fascinar-se pel cinema des de la seva violència i atreviment, però també pels que maduren la seva visió i li troben profunditat a cada silenci o mirada entre els personatges, tal com deia el personatge d’Uma Thurman.
Millor escena: L’espai romànticament personal entre Mia ballant ‘Girl You’ll Be a Woman Soon’ i Vincent obrint-se de forma sapastre al mirall.
Añadir comentario
Comentarios