Sens dubte, Bodegón con fantasmas va ser una de les grans sorpreses del festival de Sitges. Competint a competició oficial, és l’òpera prima d’Enrique Buleo, un home que desprèn adoració absoluta per la comèdia, el cinema fantàstic i que, al seu torn, no amaga cap de les seves preguntes o incerteses. El film és un conjunt de 5 petites històries en un poble manxec, dialogant sobre com els seus habitants conviuen amb els fantasmes, el passat, les sensacions de solitud i la mort...
Parlem amb el director sobre la identitat d'una pel·lícula episòdica, com s’ha relacionat amb els prejudicis que ha pogut rebre, les seves influències manxegues al tractar la mort des de la comèdia i el paper de la religió.
Enrique Buleo durant la presentació de la pel·lícula. // Sitges Film Festival
Estàvem parlant ara, justament, pel fet que són 5 històries. La pel·lícula ja va començar amb aquesta identitat? Les tenies definides?
No. Realment van començar sent-ne 9. Aquest és un projecte de llarga gestació; vaig començar volent fer una mena de Nueve vidas de Rodrigo García, però al fantàstic. Hi havia unes històries que m'interessaven més que altres. No em semblava bé intercalar històries que clarament són pitjors que altres que m'agraden molt més i em defineixen molt més. Vaig anar baixant a 7 i, al final, a 5. Vas filtrant. De fet, de les darreres 5 no van ser sempre aquestes 5. N’hi ha 3, que serien la primera, la segona i la quarta que sempre han estat allà. Després n’han entrat algunes, d'altres no... Volia fer una mena de retrat coral de l'ésser humà en certes situacions que s'han d'enfrontar amb la mort i que es percebés com una única pel·lícula, encara que estigués formada per diverses històries, que tinguessin totes un fil, o diversos fils comuns, que les fessin percebre's com una pel·lícula, i no totes funcionaven a aquest nivell. N'hi havia algunes que es complementaven molt bé, les unes amb les altres, però altres, de sobte, no. Altres indagaven en coses que ja havíem vist en una altra història.
Fotograma de Bodegón con fantasmas. // Cuidado con el Perro
- Ahir, a la sala Tramuntana, deies que estaves clarament influenciat per com tu has tractat la mort al teu voltant. S'ha parlat moltíssim per la influència manxega i el tracte de la mort, però, al final, tu pots decidir fer-ho com t'han influenciat o fer-la des de la tragèdia, que és com s'ha tractat gairebé sempre la mort.
Aquí hi ha una intenció artística. Per què decideixes anar al màxim amb la comèdia? Creus que, justament, amb la comèdia pots arribar a alguna cosa que amb el drama no?
Efectivament. És que jo crec que la comèdia et permet arribar molt més lluny a les coses que tractes. Com que jo soc molt heavy i hi havia certes situacions que volia portar-les a l'extrem, la presència de la comèdia i la vida després de la mort em permetien que certs temes o certes situacions les pogués portar molt més lluny que si aquests elements no hi fossin. A més a més, és una cosa natural en mi, enfrontar les situacions més tràgiques amb humor. L’humor que tinc jo i el que comparteixo amb els meus amics sol ser un humor força macabre que acostumem a riure d'allò més terrible. De fet, és el que ens fa més gràcia. Era natural en mi tractar temes tan forts com la mort, la solitud o la recerca de l'amor que mai apareix amb cert humor.
Fotograma de Bodegón con fantasmas. // Cuidado con el Perro
- La religió també té un paper molt important a la pel·lícula. Justament, en una societat com l'actual, que justament creu menys en la religió, com creus que està afectant la nostra relació amb la mort?
Doncs fixa't, estic ara mateix fent un altre projecte que també té a veure amb la mort. Vaig estar fent una investigació perquè vaig dir Investigaré una mica, a veure quin percentatge de gent, ara mateix, al món, creu en la vida després de la mort. És curiós perquè, avui dia, més de la meitat del món creu que hi ha vida després de la mort. Hi ha un estudi fet per una agència que es diu Ipsos, em sembla, que va fer una mena d'enquesta global. Va preguntar com a 20 i tantes mil persones, aleatòriament, de tot el món i el 50 i una mica per cent de la gent continua creient-hi. No està tan allunyat de les nostres creences.
- Sempre passa allò dels relats amb moltes històries, que una et pot convèncer més que una altra. Crec que aconsegueixes que cadascuna parli amb les altres i, per això, hi ha aquest fil. Tenies por de caure en aquesta irregularitat?
Sí, tenia por i, sobretot... Realment jo no tenia por, però em vaig haver d’enfrontar a un munt de situacions en què vam haver d'anar amb el projecte de la pel·lícula. Primer com a guió, després el rodatge, el primer muntatge... Hem estat revisant la pel·lícula en un munt de fòrums i la gent tenia molts prejudicis amb els episodis, fins i tot abans de llegir el guió i abans de veure la pel·lícula. Evidentment eren prejudicis, és clar. Em preocupava que aquests prejudicis fessin que la gent s'enfrontés a la pel·lícula ja dubtant. A veure quines històries fallen i quines històries no. En una pel·lícula sempre hi ha diverses trames i ningú pregunta quina subtrama no interessa o per què hi ha aquella altra. Aquestes preguntes no se solen fer en una pel·lícula que no és episòdica. És una estructura narrativa diferent de l'habitual, però el fet que una pel·lícula sigui episòdica no la converteix ni en millor pel·lícula ni en pitjor. Això depèn de com sigui la pel·lícula. Tot i això, jo sí que vaig veure molts recels i molts prejudicis a l'hora d'enfrontar-se al projecte de qualsevol episòdic.
Fotograma de Bodegón con fantasmas. // Cuidado con el Perro
Añadir comentario
Comentarios