Crítica ‘Conann’ (2023), radicalitat formal entre el medieval i l’estètica pseudopop

Publicado el 13 de marzo de 2024, 15:26

Direcció: Bertrand Mandico

Guió: Bertrand Mandico

Actuacions: Elina Löwensohn, Agata Buzek, Christa Theret, Nathalie Richard, Yuming Hey, Françoise Brion, Claire Duburcq, Marie Drion, Michaël Erpeling

Música: Pierre Desprats

Fotografia: Nicolas Eveilleau

Gènere: Fantàstic, Acció

País: Bèlgica

Viatjant per l'abisme, el gos de l'inframon Rainer explica les sis vides de Conann, perpètuament assassinada pel seu propi futur, a través d’eres, mites i anys. Des de la seva infantesa, esclava de Sanja i la seva horda de bàrbars, fins al seu accés als cims de la crueltat a les portes del nostre món.

Fotogrames de Conann. // UFO Distribution

Conann va suposar una de les propostes formalment més radicals del passat Festival de Sitges. De forma innata, la reiteració del festival en el poder del fantàstic obre un enorme ventall de possibilitats on l’extravagància i irreverència, allunyant-se aparentment de la realitat, actua per aprofundir en aquesta mateixa.

D’aquesta manera, el film de Mandico suposa una fusió gòtica entre el sanguinolent i violent medieval amb el progrés del temps des d’una estètica pseudopop corrompuda per la perversitat moderna del luxe i la hipocresia social. Tant és el nivell d’avantguarda amb el que Conann es desenvolupa que la radicalitat la seva proposta pot suposar un fort rebuig a les ments menys obertes a noves possibilitats del llenguatge.

Agata Buzek en un fotograma de Conann. // UFO Distribution

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios