Crítica ‘Beauty Is Not a Sin’ (2024), el curtmetratge amb què Nicolas Winding Refn canvia el Festival de Venècia

Sens dubte un dels directors amb més renom en acudir al festival, el danès Nicolas Winding Refn va presentar el seu nou projecte al festival de Venècia. Acompanyat de la projecció de la remasteritzada Pusher, que ell va defensar dient que preservar la cultura és una de les coses més importants de l’evolució humana, Beauty Is Not a Sin és un anunci confeccionat en forma de curtmetratge amb prou singularitat artística perquè sigui el primer anunci a ser presentat al festival.

Seguint la dinàmica que el director havia seguit durant els últims anys, el seu nou projecte és tan potent que no el podem menysprear com a obra menor. Continua demostrant que Refn és un dels majors creadors d’imatges sensuals del moment, capaç de sobrepassar amb la forma el fons per elevar el valor d’aquest últim. És a dir, el que mostra no és ni nou ni revolucionar-hi, però la singularitat d’un cura tatuat capaç de caure en la temptació i conduir una moto pels carrers italians, tot plegat amb una música metàl·lica i banyat en llums de neó, creadores d’una incansable sensualitat i erotisme sensorial, seguint de prop l’exemple de la seva sèrie Copenhaguen Cowboy, és capaç d’entregar un dels grans moments vistos en festival d’enguany.