Crítica ‘The Order’ (2024), brutal thriller de Justin Kurzel i Jude Law, presentat a Venècia

De les pel·lícules amb més renom en la competició oficial d’aquest festival de Venècia, el nou film de Kurzel ha despertat tot de sensacions vàries. Uns aplaudeixen l’entrega i brutalitat, tant de director com d’actors, altres diuen que es manté en la superfície i el tòpic. La veritat és que està composta d’un seguit de decisions tan clares i marcades, que és impossible quedar-se indiferent, has de prendre partit com a espectador perquè la pel·lícula també ho fa amb la seva història.

The Order és un thriller sec i dens, que avança amb una fermesa fins i tot hermètica, de personatges grisos, lluny de moralismes. És violenta, implacable, una obra sòrdida que s’endinsa en la crueltat i la mitologia de l’interior dels Estats Units. La seva serietat en el tractament del thriller policial americà pot recordar a la primera temporada de True Detective i, sens dubte, marca a Kurzel, si ja no ho era, com un dels grans directors del moment.

Jude Law en un fotograma de The Order. // AGC Studios

Basada en fets reals i adaptant el llibre The Silent Brotherhood, de Kevin Flynn i Gary Gerhardt, la pel·lícula mostra una investigació policial que desemboca directament en una intensa i incansable persecució, com la de Heat de Michael Mann, amb una policia sobrepassada per un seguit de robatoris que incrementen fins esgotar la paciència dels investigadors. A diferència de Heat, això sí, no hi ha marge per simpatitzar amb els altres, no hi ha codis morals o bàndols que s’entrecreuin. Aquí és molt clar on ens trobem com a espectadors i la pel·lícula ho aprofita per gaudir de llibertat en retratar la violència. Tanmateix, és cert que és un camp que no acaba d’explotar amb total grandesa, ja que busca ser molt més fidel a la realitat i, en aquest sentit, la sobrietat fictícia de True Detective permetia major exploració del mal. Però el seu cruel realisme construeix un thriller a base de suspens que manté una tensió impertorbable, impenetrable, homogènia. Kurzel ja havia demostrat sobrietat i ambició en la seva adaptació de Macbeth (cal valor per traduir-la a la gran pantalla i executar tal desplegament tècnic i autoria), però amb The Order supera les expectatives, entregant una de les grans pel·lícules de l’any.

El director australià se situa de perfil a altres grans obres contemporànies, com Comanchería de Mackenzie o les últimes obres de Paul Schrader. De fet, el nostre protagonista és un terroríficament físic Jude Law, qui està de nominació d’Oscar total, un personatge que en tot moment sembla apel·lar als protagonistes de Schrader. No ho fa des de la culpa amb què es mou, sinó per com el passat el bloqueja emocionalment del present, esdevenint un heroi necessàriament antimoral. Estem lluny de la representació que feia Spike Lee a Infiltrat en el KKKlan a pura base de rock n’ roll; la pel·lícula de Lee era com traduir en imatge a Jimi Hendrix, mentre que Kurzel s’acosta molt més al Nick Cave més descarnat i brutal. Pràcticament no hi ha marge per a la comèdia, el film avança indestructiblement en bloc, però tampoc sense pecar d’excessiva serietat i pedanteria; tot queda ajustat al mil·límetre, sense sobrepassar-se.

Nicholas Hoult en un fotograma de The Order. // AGC Studios

A la pel·lícula sols se li podria demanar més mala gaita, sorprendre amb girs de guió inesperats i escapar un pèl de la sobrietat. És a dir, aquesta encaixa perfectament, tant, que pot semblar massa meticulosa i conservadora en l’estil, calculada, sense deixar espai a la valentia de decisions. Tanmateix, són rèpliques a una obra descomunal i plena de talent, el poc espai per no convertir-se en una obra brillant.

Law interpreta a un personatge que vol abandonar la tensió policial i dedicar-se a la banalitat, però el món d’on forma part no li permet, l’ha corromput i l’obliga a viure en el perill, el deute, la falta de moralitat per garantir-ne la presència als altres. Un antiheroi plenament americà que, acompanyat d’un jove a qui fa de mentor, haurà de fer front a una de les problemàtiques més arrelades dels Estats Units.