Crítica ‘Infierno de cobardes’ (1973), de Clint Eastwood | ‘High Plains Drifter’

La irrupció d’Eastwood com a director (aquest sent el seu segon llargmetratge) va ser totalment contrària a la que feia el seu personatge enigmàtic en el poble de Lago. Hi ha qui la compara amb la de John Wayne a ‘The Searchers’. La d’un home solitari que arriba com si fos missatger d’una actuació divina de venjança. Apareixent i desapareixent per les escletxes de les portes en la pel·lícula de John Ford, enmig de l’aire difuminat del calent desert en la de Clint Eastwood. Hi ha un referent més clar i és Sergio Leone.

Així com ho feia el personatge de l’actor de San Francisco a ‘Per un pugno di dollari’, iniciant aquella trilogia del dòlar del director italià, un solitari sense nom arriba misteriosament, a voluntat o no, en un poble al qual acabarà protegint dels antagonistes. Malgrat la seva nacionalitat nord-americana, està lluny d’aquells westerns estètics que reflectien enmig de la seva violència i discriminació l’elegància de l’aventura i el romanticisme. És pur Leone. Brut, violent, crepuscular, decadent. En fons però també en forma, amb els seus primers plans de cares suades o sanguinolentes i els plans detall de les armes. De fet, és notable la inspiració de la música de Bruce Surtees en els sons de les bandes sonores de Morricone que tant omplien les pel·lícules que van catapultar a Eastwood com a referent de l’spaghetti western.

La pel·lícula juga un paper molt difícil que pot fer rebutjar l’espectador, sobretot amb el pas de les dècades. Mentre la figura d’un possible antiheroi en els westerns de Leone es devia a un antipàtic, violent i mordaç pistoler, aquest seguia una moralitat (encara que lluny de ser maniqueista) que permetia a l’espectador empatitzar-hi. En canvi, a ‘High Plains Drifter’ no sabem fins al final els motius que justifiquen les actuacions del protagonista, encara més violentes que a les de Leone. Parlem d’una violació, l’abús de poder sobre tot un poble que reclama ajuda i la humiliació d’aquest.

‘High Plains Drifter’ agafa més sentit en la seva traducció, ja que és la covardia dels seus habitants la que els manté en la seva decadent situació, la que els porta a necessitar a un pistoler i la que li aporta el sentit de venjança a aquest. La seva covardia és la seva pròpia sentència.

Fins a mitjans del film ens trobem en un terreny estrany, no sembla aportar res únic que no hàgim vist ja o que ens permeti entendre al protagonista. És a partir de la sortida dels antagonistes de la presó que la pel·lícula guanya força. Ens podríem trobar en el territori de ‘High Noon’ de Zinnemann, aquella lluita a contrarellotge per a buscar ajuda per part del sheriff abans de l’arribada del perill. Aquí, en canvi, ens movem encara en un cert hermetisme narratiu, on l’estrany personatge sembla tenir-ho tot sota control però sense anunciar res. El seu silenci implica que la presència sols depengui del carisme d’Eastwood. No en sabem res, ni tan sols qui és, però se les empesca perquè com a espectador hi confiem; és el que s’espera de nosaltres.

La força i atracció que guanya el film és per la seva estranya estètica. El to de malson emboirat a la nit de l’assassinat del germà del protagonista funciona per emfatitzar la violència d’una escena en la qual la càmera són els ulls de la víctima, colpejada i fuetejada pels assassins (on se’ns interpel·la de forma directa i ens permet començar a entendre les intencions de la història). Mentrestant, cada vegada resulta més patent de voluntat d’humiliació al poble, fent-lo tenyir d’un violent vermell que acaba conjugant de forma perfecta amb la posterior crema del poble.

És al final quan el personatge confessa a l’únic habitant amb el qual sempre podia comptar (encara que segurament per supervivència), i que li salva la vida, la seva motivació. Ell, el nostre ara menys enigmàtic però més solitari protagonista, marxa d’un poble que tenia les mans tacades de la sang del seu germà, el mateix vermell amb què ell va humiliar-ne les cases abans d’ennegrir-les entre les flames que el van convertir en aquell infern de covards.