Crítica ‘Salvem el soldat Ryan’ (1998), l'èpica bèl·lica de Steven Spielberg | ‘Saving Private Ryan’

Com en tots els aspectes, la història cinematogràfica situa a tothom al seu lloc. Queda ja molt lluny aquella Shakespeare in Love que, amb una enorme campanya per part de Harvey Weinstein, va arrasar als premis Oscar del 1998. Dues interpretacions, cadascuna amb la seva perspectiva nacional, han esdevingut molt més llegendes, pràcticament intocables. De la tragèdia melodramàtica de La vida és bella de Roberto Benigni i a la crueltat de la deshumanització que conjugava amb l’èpica de l’heroïcitat a Salvem el soldat Ryan de Steven Spielberg.

És impossible pensar en el desembarcament de Normandia i no recórrer a les imatges gravades pel director estatunidenc. Spielberg sempre ha dotat d’un pols penetrant i indestructible, emocionalment equilibrat per combinar tant el públic popular com el més exigent. El viatge al terror total, un omnipresentment amenaçant, transporta a l’espectador al mateix escenari bèl·lic, a la destrucció de les estructures institucionals, a la perversitat i egoisme de l'ésser, sols possiblement salvat per l’esperançadora singularitat. No sols s’ha mantingut per a la posteritat l’espectacular treball tècnic, sinó tota l’excelsa entrega actoral i del mestre Spielberg, aquí amb una de les seves obres més emblemàtiques i emocionants.