El passat Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va marcat pel retorn d’autors que ja tenen un nom en el terror i el fantàstic (Balagueró amb ‘Venus’) o la irrupció d’altres (Pereda amb ‘Cerdita’). També va estar marcat per l’emoció en ovacions com la que va rebre Eduardo Casanova al final de ‘La piedad’ o la del mestre (enorme, “maestro”!) Dario Argento per una llarga carrera dedicada al gènere i la projecció de la seva ‘Occhiali neri’.
Repassem a l’espera de la de nova edició del festival les que a aquesta casa ens van semblar les deu millors pel·lícules projectades al festival. Cal fer menció especial a ‘Irati’, l’èpica història de fantasia medieval viscuda com tot un esdeveniment, ‘You Won’t Be Alone’, el relat íntim d’herència entre bruixes que busquen la seva identitat femenina i ‘Les cinq diables’, una intrigant pel·lícula sobre qui som realment i que guardava alguns dels moments més emocionals de tota la cerimònia.
10. ‘Pearl’
Segona entrega de la trilogia que porta entre mans Ti West, aclamat en el festival així com ho va ser el film en acabar (i en totes les nostres ments Mia Goth per proclamar-se com una de les cares del present en el terror). La preqüela de ‘X’ es capfica en els macabres orígens de la terrorífica àvia del granger en una metapel·lícula conscient de què és el terror i amb clar homenatge al cinema. Una família retrògrada, la prohibició del desig impur i la necessitat de reconeixement donaran pas al que s’ha convertit en un clàssic instantani del gènere.
9. ‘Nightsiren’
Enmig de tota l’onada de terror psicològic i d’herència rural ens trobem amb la pel·lícula de Nvotová, qui es pren la suficient personalitat per a desmarcar-se de la resta. Una jove que retorna al poble dels seus orígens buscant respostes desencadena d’una particular caça de bruixes en ser assenyalada per allunyar-se del comú. Relat feminista sobra la recerca d’un mateix i que guanya força quan s’aventura en el fantàstic per explorar les emocions més pures.
8. ‘La Piedad’
Després de no deixar indiferent a ningú amb ‘Pieles’, Casanova retorna amb un film més radical i ambiciós que expandeix el seu missatge de crítica social. Reduint aquella trama coral de tantes històries entrellaçades, l’alliberació d’un mateix de la por al diferent, les necessitats dels altres de compensar-se complexos i la tirania de la possessió continuen presents en una filmografia on la forma (mode pastel) contrasta amb la duresa del fons.
7. ‘Sisu’
Aclamada i guanyadora de la cerimònia, la pel·lícula d’Helander es mou en els terrenys de l’acció desbocada de la saga John Wick, però on les inspiracions eren les arts marcials aquí són el western i el cinema bèl·lic. Un antic i mortífer heroi de guerra esdevingut llegenda no deixarà que els nazis s’interposin entre ell i l’or que ha descobert. Davant la simplicitat argumental es troben unes mans talentoses per oferir el millor dels espectacles.
6. ‘Bones and All’
Després del romàntic intimista i d’haver jugat amb el terror, Guadagnino s’aventura a mesclar ambdós gèneres. El canibalisme ja havia estat utilitzat per Ducurnau a ‘Grave’ com una metàfora de la incomprensió en l’adolescència, i aquí conjuga de forma increïble per capficar-nos en una altra història d’amors romàntics i impossibles en mons solitaris on més que tu mateix, qui més t’entén és l’altre que també conviu en la mateixa societat.
5. ‘Enys Men’
Hermètica per a bona part del seu públic, es percep l’experiència en el món del videoclip del director Mark Jenkin pel seu domini d’absolutament qualsevol detall i color en el plànol. En aquesta espècie de com si Lynch hagués conegut a Bergman, es busca l’abstracció del real per submergir-nos en l’onirisme, on malsons familiars i traumes de pèrdues passades es troben per qüestionar-nos què és real i què fantasies desesperades.
4. ‘Blaze’
Tendre i emocionant conte on la tragèdia i crueltat humana dona pas a l’explosió de colors i fantasies. Una nena contempla una violació al carrer i la seva necessitat en un tribunal acompanya l’inici de la seva maduresa com a persona i, per tant, adolescència, i pèrdua d’infància i innocència. Ella, en ple estat posttraumàtic, observarà com els colors dels seus somnis i fantasies entraran en una metamorfosi personal per donar pas a una nova vida.
3. ‘Unicorn Wars’
Una nova mostra del gran estat de gràcia en el que es va trobar el cinema espanyol l’any passat, en aquest cas en el món de l’animació. Una barreja entre ‘Apocalypse Now’ i ‘Full Metal Jacket’ que es troben amb un esquadró d’ossos amorosos que s’endinsen en els boscos per continuar amb la guerra contra els unicorns. Sota el lema d’“unicorn bo, unicorn mort”, la comèdia esbojarrada es difumina en el terror de la guerra i la condiciona de l’ésser, tenint poc a envejar a les seves inspiracions.
2. ‘As bestas’
Sempre és bona notícia una nova entrega de Sorogoyen i amb aquesta pel·lícula sembla haver trobat la maduresa i equilibri narratiu idonis. Aquest relat opressiu que juga amb el terror rural i el drama europeu retrata la incomoditat davant el pas del temps i com els humans hi reaccionem, convertint-nos en animals esclaus dels sentiments més primaris, com la supervivència i la venjança, encara que sigui incomprensible als ulls de les generacions posteriors.
1. ‘Mantícora’
Carlos Vermut es va fer un lloc en la indústria espanyola després de l’enorme ‘Magical Girl’, però la seva crua i recaragolada mirada s’expandeix mentre el relat esdevé més íntim. La reducció de personatges li permet centrar-se sols en una jove parella per parlar d’aquells tabús presents i que ningú més gosa tocar. El monstre que portem a dins en silenci, l’amor prohibit, la necessitat de trobar un equilibri amb algú altre. Vermut no normalitza la presència de mantícores, sinó que en un món fosc i solitari la posa sobre la taula per poder-ne parlar.
Añadir comentario
Comentarios